Els redactors i redactores de l’Olivar Gran Report entrevistem a l’alcaldessa del nostre municipi
Judith Armangué, Nil Torrents, Adriel Molina i Aniol Sans
El dia 24 de febrer vam anar a fer una entrevista a la alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó. Vam conversar llarga i amablement amb ella i vam conèixer quins projectes es porten a terme i quins estan programats per fer de Figueres una ciutat jove, moderna i viva.
Cal intentar posar les coses més fàcils a la gent, això és el que a mi m’agradaria que es traslladés, no de mi com a persona, perquè al final el rellevant no som les persones, sinó el que queda, el llegat que queda.
Agnès Lladó
- Què li agradaria que destaquem de la seva trajectòria en política?
Uf! De la meva trajectòria política. Jo no soc una persona política “a l’uso” que diríem, val? Jo soc una persona que no m’he dedicat mai a l’administració pública. Jo vinc del món privat. La meva feina no tenia absolutament res a veure amb això, però sí que m’he implicat sempre en la ciutat, en el seu teixit associatiu, en els seus moviments reivindicatius. La ciutat de Figueres, que és la que m’ha vist néixer, la que m’ha vist créixer, on tinc la família, els amics, on a més a més la meva família hi té negoci, però no m’acabava d’agradar. Considerava que es podia millorar i vaig decidir implicar-me. Per tant, de la meva trajectòria política, destacaria el treball. Crec que és important fomentar el treball. Les coses no passen perquè sí, sinó que passen perquè primer tens una idea i després perquè la persegueixes, perquè t’esforces molt per poder aconseguir-la. Es dedica molt de temps en això, per eficàcia, per eficiència, per escoltar la gent i per fer les coses més fàcils. Cal intentar posar les coses més fàcils a la gent, això és el que a mi m’agradaria que es traslladés, no de mi com a persona, perquè al final el rellevant no som les persones, sinó el que queda, el llegat que queda. I m’agradaria que es valorés això del meu treball perquè la ciutat pogués millorar en molts àmbits.
- Què la va motivar a ser alcaldessa de Figueres?
Que la ciutat pogués anar a millor. A mi la política sempre m’ha agradat, perquè soc una persona que pensa que la política ha de ser bona. És l’art de poder canviar les coses per ajudar al fet que tot funcioni molt millor a les ciutats, a les institucions, a la vida de les persones, a tot. Llavors, jo crec fermament en què la política realment serveix per canviar les coses, i per això m’agrada i vaig aprofitar aquestes ganes! Aquesta eina, que és la política, m’ha d’ajudar a millorar allà on jo visc. Totes les persones necessitem tenir referents, no? Per mi el meu referent, el que em va fer que jo avui sigui aquí, perquè ell abans hi havia sigut, va ser un professor que jo vaig tenir a l’Institut Ramon Muntaner, en Francesc Canet, que per a mi ha sigut una persona referent en aquest àmbit, i per tant crec que és important sempre emmirallar-nos amb algú. Les persones sempre som miralls. Vosaltres segurament sou o sereu miralls per a algú més jove o fins i tot per algú més gran a qui despertes algun tipus d’interès. Doncs, les persones som miralls i ens hi reflectim, i això fa també que acabem prenent decisions.
- Què suposa ser alcaldessa d’una ciutat com Figueres per a vostè?
Suposa moltes coses. Primer, suposa molta, molta il·lusió, molta, molta, molta passió, perquè al final ho fas, primer, perquè vols, i segon, perquè t’agrada, no? Però amb tot, sempre hi ha un equilibri entre coses bones i coses dolentes. I tota aquesta passió i aquestes ganes, tot aquest esforç d’aquest treball, que hi és, et compensa. Però també hem de ser conscients que comporta molts maldecaps, moltíssimes hores de feina, hores de feina que treus, de família, d’amics, de plaer teu. La de coses que abans jo feia i ara no puc fer! A mi la vida realment m’ha canviat i a totes les persones que es dediquen a la política els canvia molt la vida. La política et segresta moltíssim temps, perquè és 24 hores, 365 dies a l’any, i més en un lloc com és el d’alcaldessa, perquè no saps mai en quin moment et pots haver de mobilitzar per qualsevol cosa. Un dia, a les tres de la matinada et sona el telèfon perquè ha passat qualsevol cosa o perquè necessiten de tu per a qualsevol qüestió. Per tant, jo crec que és una mica l’equilibri. De tot hi ha coses bones i coses dolentes, però sobretot jo em quedo amb les ganes de fer coses per al meu municipi i la il·lusió de veure que es poden arribar a portar a terme.
- Quines són les polítiques i activitats pensades per a la joventut?
La joventut necessita formació com les altres persones. La joventut necessita habitatge com les altres persones. És a dir, les polítiques de joventut al final no deixen de ser polítiques com les que es poden fer per altres col·lectius. A vegades aquesta etiqueta de polítiques de joventut, ha acabat sent una etiqueta que ha anat en contra, precisament dels interessos que tenen els joves. Jo ho veig aquí, a l’Ajuntament. Quines polítiques de joventut es feien? Barraques, barraques. És una política de joventut? No. Per tant, a dia d’avui què s’està fent? Per exemple, habitatge, ja que els joves el necessiten. Necessitem que una vegada, doncs, han desenvolupat o tenen uns mínims, puguin tenir la capacitat de decidir que es poden emancipar. Per tant, l’Ajuntament, que ha de facilitar que aquest habitatge arribi, perquè evidentment és molt difícil que un jove pugui arribar a tenir un habitatge a preu de mercat com el que tenim ara, perquè és difícil. Hem de garantir que hi hagi feina. Hem de garantir que hi hagi formació. Aquestes són les polítiques que s’estan portant a terme a partir del Pla Local de Joventut que s’ha treballat amb les diferents associacions juvenils que té la ciutat amb el seu Consell Municipal de Joventut. També a nivell d’educació hi ha pogut participar moltíssima gent mitjançant aquest procés participatiu. I és un Pla Local de Joventut que es fixa precisament en aquests tres eixos: en la formació, en l’emancipació i en la participació.
Una de les propostes que no hem pogut desenvolupar perquè hem de recordar que aquest mandat ha sigut un mandat convuls, perquè hi va haver dos anys que han estat destinats pràcticament íntegrament a la resolució de la pandèmia i a l’ajuda a la gent, és la constitució d’un districte jove. Un districte jove que no vol ser altra cosa que un espai de trobada. Si una cosa li manca a Figueres és precisament espais de trobada per als joves. Tenim una Oficina Jove que és l’únic espai a dia d’avui que té la ciutat de Figueres i nosaltres proposem que pugui haver-hi un districte jove, com l’anomenem nosaltres, en el Parc de les Aigües, aprofitant que allà tenim un equipament, com és el Mas Torrent, que estem treballant amb un projecte arquitectònic perquè pugui ser, doncs, aquest espai de trobada amb joves que es complementi, a més a més, amb tota una zona més moderna i més innovadora que permeti tenir espais per a tallers, per a jocs, per al teatre…, on els joves puguin desenvolupar també la seva creativitat i la seva imaginació, es puguin trobar entre ells, puguin generar diferents sinergies. Perquè, a més a més, el Parc de les Aigües és on va destinada la segona biblioteca de la ciutat. Serà una biblioteca pensada per a aquest segle XXI, tenint en compte com estudieu els joves i els mitjans que utilitzeu , que no té absolutament res a veure amb el que utilitzàvem nosaltres al segle XX per poder estudiar.
Jo, quan vaig començar la universitat, va ser la primera vegada que vaig començar a treballar de manera fixa amb un ordinador o que vaig tenir un mòbil, per exemple. Doncs tot, tot evoluciona. I aquesta segona biblioteca de la ciutat serà molt diferent de la que tenim a dia d’avui. I creiem que precisament perquè hi ha la biblioteca i tot l’equipament que he dit, serà un bon espai per als joves.
- Quines són les línies d’actuació per aconseguir la igualtat de gènere que té pensat l’Ajuntament de Figueres?
A dia d’avui el que estem fent, a nivell d’Ajuntament, és tenir un Pla d’Igualtat municipal, un Pla d’Igualtat de ciutat, precisament per treballar, no només polítiques, sinó també tot allò que a nivell de societat a nivell de municipi, ens pot arribar a portar a aquesta igualtat de gènere. Des de la pedagogia es treballa per el dia 25 de novembre i quan arriba el dia 8 de març, amb accions molt concretes, estem donant molta més visibilitat a les dones.
Hi ha una qüestió que pot semblar menor, però no ho és, que és la visibilització de les dones. No estem en una societat que les dones han quedat invisibilitzades, sobretot les dones de principis del s.XX. La història de la ciutat, igual que la història del país o la història del món, no s’explica sense el paper que han tingut i que hem tingut les dones. Llavors, una de les coses que s’està fent a la ciutat de Figueres és recuperar aquestes dones referents, de molts àmbits diferents: polític, periodístic, social, activista, etcètera. I això ho estem fent. El proper dia 8 de març s’inauguraran diferents places que porten el nom de dones referents, precisament per poder-les visibilitzar i, per tant, feminitzar el nomenclàtor, perquè la ciutat de Figueres només tenia cinc carrers destinats a dones que no fossin santes, i és molt poc. En una ciutat que pràcticament són 50 mil habitants, això vol dir que les dones no hi han tingut mai cap paper? Al contrari, les dones han tingut un paper molt important a dintre de la societat figuerenca, però evidentment estaven invisibilitzades.
Si una cosa tenim molt clara a l’Ajuntament és que necessitem generar igualtat d’oportunitats entre homes i dones. A dia d’avui, la feminització de la pobresa és un fet. És a dir, les dones són molt més pobres que els homes. Per això, moltes vegades les dones que són valentes decideixen fer un pas endavant i continuar amb la seva vida sola. Però ho tenen molt més difícil. Suposo sabeu que la bretxa salarial entre homes i dones per una mateixa feina és important. Una dona cobra de mínim 6.000 euros menys que un home per desenvolupar la mateixa feina. Per tant, el que s’està treballant també des de l’Ajuntament és poder donar igualtat d’oportunitats a les dones en aquest sentit, sobretot a dones majors de quaranta-cinc anys, perquè és quan ens trobem en la situació que dones que per uns motius han abandonat el món laboral, moltes vegades en el moment de ser mare, quan prenen la decisió de tornar al món laboral,ho tenen molt difícil. Desgraciadament és així. Llavors, el que hem portat a terme conjuntament amb la Generalitat i amb el Servei d’Ocupació de Catalunya, són unes línies d’ocupació per generar feina per a dones majors de 45 anys amb llocs de feina a la ciutat de Figueres. I ho hem fet en col·laboració amb el SOC i amb diferents empreses. I aquestes dones han trobat feina o han pogut empoderar-se. Han pogut ser independents econòmicament i evidentment, la seva vida ha canviat.
Això és fer polítiques concretes en clau de gènere i, evidentment, combatre la violència masclista. Pretenem posar tots els recursos que podem a l’abast de les dones. Fixeu-vos que cada vegada hi ha més les dones empoderades per denunciar el fet que són víctimes de violència, víctimes d’assetjaments, assetjaments sexuals, etcètera. Però clar, l’administració ha de dotar de recursos perquè aquestes dones, una vegada prenen la valentia de dir “vaig a denunciar”, se les ajudi realment. Perquè si no, tenim un problema. A Figueres hi ha pisos per part de l’Ajuntament, diferents recursos habitacionals que es posen. Hi ha el Servei d’Informació i Atenció a la Dona, amb ajuda psicològica i ajuda jurídica completament gratuïta per a les dones que fan aquest pas. Hi ha moltes i moltes polítiques que es porten a terme, però en diferents àmbits, no només en violència, o ocupació. El mateix que parlàvem abans dels joves de poder tenir aquest districte jove. Nosaltres, ara, en l’espai on hi ha el Servei d’Informació i Atenció a la Dona, que no sé si sabeu on és, que és en els antics jutjats a davant del Parc Bosc, estem pendents de la resolució d’una subvenció dels fons per rehabilitar tot aquell edifici i que sigui un espai per a les dones.
- Quines activitats teniu planificades per potenciar l’economia?
Per potenciar l’economia, a part del turisme dalinià es fan moltíssimes coses. El primer és dinamitzar la ciutat, és a dir, que el turisme és una font d’economia, és evident. A més a més, en un territori com el que estem, però, no ha de ser l’únic fort de la ciutat. Jo crec que Figueres és una ciutat per analitzar amb dades i es fa molt poc això d’analitzar amb dades. I us ho diu una persona que és de lletres pures, eh? Figueres és la ciutat de més de 20.000 habitants que té més comerç per càpita de tot Catalunya. Per tant, el comerç és una font important d’economia de la ciutat. Si ha de ser l’única? No, perquè la ciutat de Figueres és igual que la comarca de l’Empordà. És una ciutat que es basa el seu producte interior brut, bàsicament en el sector serveis, amb un 82 % aproximadament. El sector serveis és un sector molt vulnerable perquè quan tu tens una crisi, per exemple, de consum, com va passar l’any 2008 o amb la situació de pandèmia, et quedes completament estancat. Quan tu no ingresses, la gent no consumeix. La teva economia cau en picat. Llavors, en què estem centrant els nostres esforços? En seguir dinamitzant el comerç? Evidentment, perquè ho fem molt bé, perquè tenim el centre comercial a l’aire lliure, un dels més grans del país, potenciant diferents fires, però fires molt concretes, posant en valor allò que és més nostre, el producte de la terra, etcètera. Però necessitem que arribin inversions en altres àmbits. Necessitem indústria, necessitem transport i logística. Necessitem diversificar? Sí. Diversificar. Portar coses diferents que ajudin a complementar el nostre producte interior brut, que està basat en el sector comerç. I això és el que estem portant a terme des de l’àrea de Promoció Econòmica, en concret el regidor, el segon tinent d’alcalde o el regidor Jesús Quiroga, per poder portar inversions, perquè si portem inversions vol dir que també generem molts més llocs de treball i, per tant, la gent es pot quedar a treballar aquí i no haver de marxar a fora de la ciutat, sobretot pensant també en els joves.
I això va lligat amb una cosa que és importantíssima i que en parlàvem abans, que és la formació. És a dir, quan tu penses en què vols ser de gran o com et pots formar, tu pots triar diferents maneres d’estudiar. Nosaltres, a la ciutat de Figueres ens hem centrat molt per poder ser una de les ciutats referents en formació professional, perquè és una manera també de donar sortida als joves, però sobretot amb una formació professional que tingui sortida laboral al territori d’aquí. Per tant, ho treballem amb les empreses, ho treballem amb els instituts. I aquesta és una manera també que ,quan arriben aquí les inversions, puguem tenir gent formada amb el que l’empresa X necessiti i tenir aquests llocs de treball coberts i estar generant oportunitats.
Si ho veieu, totes les accions són com un fil comú. Has d’anar lligant-ho tot, i al final acabes tenint un fil on tot queda queda cobert. Perquè si tu ho fas, ara un bolet aquí, ara fas un bolet allà, i res no té connexió, és molt difícil que acabi funcionant.
- Hi ha algun projecte per contribuir a la conservació del medi ambient?
Sí. Mira, ara us convido a visitar-ho. Hem rehabilitat, reestructurat i restaurat un espai per recuperar les bases del terrisser. És a la falda del castell de Sant Ferran, a l’interior del que seria el Parc del Castell, que és un espai natural on, fruit de la pluja s’hi feien unes basses i d’aquestes basses en sortia la terrissa que els terrissers d’aquí del territori utilitzaven per fer el seu ús, els seus ornaments, etcètera. Ara nosaltres ho hem recuperat. Hi ha una flora i una fauna molt concreta en aquest espai i hem aconseguit que amb la recuperació de tot l’espai, la fauna també hi torni. Hi ha cabirols, hi ha ratpenats, evidentment, hi ha porcs senglars, hi ha guilles i això és el que contribueix que el mateix estat del medi ambient, doncs sigui excel·lent.
A més a més, estem fent altres coses. Tenim el parc del Manol, que també s’està recuperant com un dels espais naturals i espais verds.
Estem molt centrats en tot el que és el consum energètic. El fet de com consumim energia, com produïm energia és una de les qüestions més importants. I segur que esteu al dia de les fotovoltàiques i els parcs eòlics, etcètera. La ciutat de Figueres té poc espai per a parcs eòlics, però sí que té molt de sostres. Llavors, nosaltres hem desenvolupat un pla de transició energètica que ha sigut un pla que ha estat primer aprovat per unanimitat per tot el consistori i treballat amb diferents empreses de tota l’àrea urbana de Figueres per arribar a poder tenir un tant per cent d’energia molt important que sigui produïda, precisament per una energia neta com és la fotovoltàica. I amb això l’Ajuntament estem donant exemple per poder tenir tots els equipaments municipals que funcionin precisament amb energia fotovoltàica i a més a més d’això, poder començar a treballar comunitats energètiques.
L’Ajuntament, a dia d’avui, a la plaça Catalunya, té la teulada coberta de plaques fotovoltàiques. D’aquí l’Ajuntament en treu un estalvi, que són uns 40.000 euros a l’any. Amb aquests diners ara volem treballar una comunitat energètica de consum compartit. És a dir, que aquestes fotovoltàiques puguin generar energia a dos quilòmetres a la rodona. En el cas de la plaça Catalunya, com que és una àrea comercial important, el que volem fer és que aquests diners se’ls puguin estalviar els comerços perquè així es puguin repercutir en estalvi energètic dintre del seu propi comerç i puguin fer altres accions que vagin dirigides precisament a l’eficiència energètica.
Hi ha dos espais més, com són el Pous i Pagès i l’Anicet de Pagès, que no sé si els coneixeu. Els de les escoles que també s’estan plantejant i ara sí, començaran a posar les plaques que ja estan adjudicades. Fer comunitats energètiques, però en aquest cas per consum de les habitatges que tenen pobresa energètica. Perquè la transició energètica, que en parlem molt, serà una transició energètica real. I hi podran accedir tots els habitants de la ciutat.
- Hi ha més ajudes que ofereix la ciutat de Figueres per a la gent amb pocs recursos econòmics?
La ciutat de Figueres té uns serveis socials amb moltíssima càrrega de feina, precisament per poder ajudar a totes aquelles persones que necessiten que se’ls ajudi. I amb això l’equip de Serveis Socials hi està molt bolcat. Penseu que són molts diners els que es destinen a ajudes de tot tipus: ajudes d’aliments, ajudes d’habitatge, ajudes energètiques, ajudes per als nens que van a les escoles i que tenen necessitats especials… Hi ha molt de tipus d’ajudes i qualsevol ajuntament, evidentment no pot deixar de fer-les. Jo crec que hem d’aconseguir no deixar ningú a l’estacada. Sí. Que ningú es quedi enrere. Però com que els recursos són finits i no hi ha prou diners, és important treballar el fet que hi hagi feina, que hi hagi formació, que hi hagi igualtat d’oportunitats. Perquè si només pugen les ajudes i allò altre baixa, no ens en sortirem. Com a societat, no. Per tant, l’equilibri que us deia abans.
- Quins projectes teniu per millorar la ciutat de Figueres en general?
Tots els projectes que es fn, són per millorar la ciutat de Figueres i poden ser projectes molt grans, de moltíssima envergadura, de molts diners o poden ser projectes molt petits. A vegades una cosa molt petita soluciona un repte molt important. A mi no m’agrada parlar de problemes. A mi m’agrada parlar de reptes. Estem en un moment complex, molt complex perquè estem en un moment de crisi, ja no només econòmica. Jo hi afegiria també una crisi social, de valors, de referents, no? I això genera moltíssimes angoixes, moltíssimes incerteses. Llavors, gestionar sempre és difícil, sempre en qualsevol àmbit polític. A l’institut, a casa, la gestió sempre és difícil. Quan gestiones, a més a més, la complexitat és molt més. I prendre decisions en moments d’incertesa és molt complicat perquè no tenim una bola de vidre per saber què passarà. Per això hem de posar-hi tots, tots els sentits. Però no estem en un moment de grans projectes milionaris perquè no hi ha diners per a tot. Hem de ser aguts en el diagnòstic que fem de la ciutat i traçar aquestes línies que ja us parlava abans: en la línia de la formació, la línia de l’habitatge, la línia de les infraestructures, per exemple. Ara fa molt poc, el Ministeri d’Acció Climàtica, Foment, Participació i Agenda Urbana de l’Estat espanyol ha dit unes propostes per a la ciutat de Figueres que es portaran a terme en els propers anys, que han de canviar la ciutat per complet.
Després de més de 100 anys que tenim els passos a nivell, doncs aquests passos desapareixeran. Aquest fet genera una oportunitat per poder transformar la ciutat, perquè tots aquells espais que tens via, si tu els converteixes en un corredor verd amb parcs i equipaments que es necessiten i es relliguen amb el parc del Manol. Això et transforma per complet una ciutat quan trasllades infraestructures que fan que els cotxes no hagin de travessar la ciutat de Figueres. Això canvia per complet la ciutat i et fa pensar, per exemple, en un model de transport públic. Jo l’altre dia parlava del tramvia. Per què no? A vegades no necessitem pensar, sinó aprofitar aquelles oportunitats que t’arriben per canviar les coses. I això és el que en el que estem.
Jo sóc una dona optimista de per sí i la gent que em coneix m’ho ha sentit dir moltes vegades. I jo sóc de les que està convençuda que d’aquí 15 o 20 anys la ciutat de Figueres serà una ciutat completament diferent a la que coneixem ara. Serà una ciutat de moda perquè ho té tot per ser ho, i amb això és amb el que hem de treballar i és amb el que hem de posar la nostra creativitat, la nostra imaginació, poder debatre com ens mourem, què planificarem, què transformarem per poder arribar aquí.
- Què en pensa vostè de la inseguretat de la ciutadania, ja que hem copsat al carrer que els figuerencs pensen que cada vegada la ciutat és menys segura?
Jo tinc un discurs completament diferent, és a dir, jo em sento igual de segura o insegura a Figueres que a Girona, a Olot, a Barcelona o a qualsevol altra ciutat.
La ciutat de Figueres és una ciutat que ha canviat molt, sobretot a nivell social. Tal com us deia abans, quan jo sortia de l’institut i anava a l’Institut Ramon Muntaner, el meu itinerari normalment era de l’institut a la Rambla, a jugar al futbolin. Els que fèiem aquell itinerari ens coneixíem tots. En canvi, avui la ciutat de Figueres ha canviat molt i hi ha molta gent al carrer que no coneixes i que no la reconeixes. A més a més, és una ciutat que per molts motius segurament no ha fet certs deures quan tocava i això ha fet que hagi sigut una ciutat que s’ha anat tancant en si mateixa. Si no ha cuidat els seus serveis públics, no ha cuidat el seu urbanisme, no ha cuidat el seu enllumenat. I tot això, quan ho ajuntes, és un còctel que si no el gestiones bé, t’explota a les mans i és una miqueta el que ens ha passat.
Figueres és una ciutat de carrers estrets. N’hi han molt pocs d’amples. I això també et genera sensació d’inseguretat. Què hem de fer l’Administració? Posar més policia? Sí, està molt bé. Però el que hem de tenir és carrers que siguin molt més amables, que tinguin molta més llum. Hem de fer polítiques socials que ens ajudin a reconèixer el diferent que tens al costat.
El primer que faig cada matí és obrir el diari i t’adones que Figueres no és diferent a les altres ciutats. Jo crec que l’obligació que tenim els representants públics és fer bé la teva feina i per tant, garantir que hi hagi uns bons serveis públics. Garantir que que la gent tingui tot allò que necessita per sentir- se segur.
Jo a vegades, quan veig polítics, d’aquí o de fora, que diuen que estem en un moment insegur, penso que haurien de tenir vergonya de dir ho, perquè la seva obligació és treballar perquè la gent se senti segura al carrer. No només fer grans discursos!
Per això dic que jo no només tinc un discurs també haig de fer. Jo crec que hem de veure i conèixer quines són aquelles ciutats que són més segures al món. Per què hi ha ciutats que són molt segures al món? Són aquelles ciutats que tenen menys desigualtats socials? No. No són aquelles ciutats que tenen més policia. És a dir, Finlàndia, per exemple, va eliminar gairebé el 50 per cent de la policia i és un dels països més segurs del món. Però és que és un dels països que té menys desigualtats socials.
- Quin seria el titular de revista que li agradaria per a la seva ciutat?
Quin titular de revista? A mi m’encantaria que la gent de Figueres, quan li parlessin de Figueres diguessin: “M’encanta la meva ciutat”. I amb això, ja estaria feliç. No es necessiten grans titulars de revista. Jo crec que has d’estar content on vius i del que tens. I si no t’agrada, fer alguna cosa per canviar-ho. Jo sóc molt senzilla.
- Mentre vostè ha estat alcaldessa, quin és el major problema que ha hagut de resoldre?
Jo crec que el major problema que té avui dia la ciutat és tenir la capacitat de superar el discurs negatiu. I és molt difícil, perquè al final depèn de la bona voluntat de cada un. O sigui, depèn de la il·lusió i l’esperança que tinguis i la capacitat de transmetre-la. A vegades tu pots explicar molt, però clar, si la gent no et vol escoltar, és molt difícil que aquest missatge arribi,malgrat que tu estiguis molt convençut.
I jo estic molt convençuda del que dic, però a vegades costa trobar aquest llaç de transmissió per poder arribar realment a la gent. Per tant, jo crec que el gran repte per a resoldre a Figueres és el soroll que hi ha en tot això, el discurs negatiu permanent, i la gent no s’adona que ens fa molt ma
- Mentre vostè ha estat alcaldessa, quin és l’esdeveniment que més satisfacció li ha produït poder celebrar ?
No ho sé, però quan hi va haver la pandèmia, per mi un dels dies més tristos de la meva vida ser quan vaig venir aquí a l’Ajuntament i la ciutat era buida. O sigui, em va resultar molt molest el silenci. La ciutat sempre bull de gent i arribar aquí ,no trobar ningú… Quan això es va acabar. Tornar a tenir la gent al carrer. Ostres, va ser l’alegria més gran!
