Itai Molina Cáceres
Com era l’educació del passat?
Abans l’educació era diferent a cada escola. A més, per circumstàncies familiars, la gent normalment només feia la primària, ja que la resta (secundària, batxillerat…) era pagant.
Com eren els patis, les classes i, en general, els centres educatius?
Els patis estaven envoltats de tanques, com en l’actualitat, i anaven els de primer, segon, tercer, quart i cinquè al mateix pati, i els de sisè a part.
Quins cursos hi havia?
A primària: primer, segon, tercer, quart, cinquè i sisè. Després, si volies, i t’ho podies permetre, (eren escoles privades): 1r de batxillerat, 2n de batxillerat i 3r de batxillerat. I finalment, si algú volia pagar més per estudiar més centrant-se en un tema en concret, carreres.
Què els ensenyaven a l’escola?
Ensenyaven a llegir, a escriure, una mica de geografia, els verbs…
Quines eren les seves assignatures preferides?
M’agradava dictats, lectura i història.
Quina era la seva relació amb els docents?
Bona, sempre em vaig portar bé amb ells, i ells es van portar bé amb mi.
Com es comunicaven quan eren joves?
Ens reuníem amb els amics per quedar d’acord o parlar (presencialment, és clar).
Amb quina freqüència ho feien?
Cada diumenge, els dies de festa, a l’escola…
Com es divertien, quan eren joves?
A les festes dels pobles, als cinemes, als balls…
Quin tipus d’oci feien?
Passejar, anar al cinema…
Com s’entretenien, si estaven sols a casa?
Amb jocs de taula o de cartes, com el parxís, l’oca, les cartes…
Sortien a jugar al carrer?
Sí. Sortíem a jugar a futbol o a saltar a la corda, o a la xarranca.
Els agradava anar a ballar?
Sí, a la majoria ens agradava molt ballar.
Com concebien l’amor, els nostres avis i àvies, quan tenien la nostra edat?
Si coneixies a algú, i t’agradava, primer li demanaves a aquesta persona per poder passejar amb ella per conèixer-la millor… Sempre anaven acompanyats amb altres amics o amigues, si passejàvem.
Com es relacionaven afectivament amb altres persones?
Les tractàvem amb respecte i no els hi cridàvem, etc., perquè si no podria haver-hi càstigs, a part de pel sentit comú.
Com eren les relacions familiars?
Afectuoses, amb respecte…
S’entenien bé o malament amb els pares?
Normalment bé.
Eren relacions properes i de confiança?
Sí, de fet, normalment es tractaven només de tu a tu. Però això ,sobretot, amb molt respecte.
Quants germans o germanes tenien?
Jo tenia 6 germans. Amb mi, érem 7 germans.
On compraven, els nostres avis i àvies, quan eren joves?
Hi havia unes botigues petitetes on hi havia una mica de tot, però que no podies entrar. Havies de demanar a la dependenta què volies i ella t’ho portava i tu li pagaves. Per això a vegades hi havia molta cua…
Compraven més o menys sovint que ara?
Més sovint: havíem d’anar cada dia a comprar, perquè com que no hi havia neveres, les coses duraven poc, i per això només es comprava el que es menjaria aquell mateix dia.
Quant costaven les coses?
Costaven molt poquet, però perquè abans també pagaven menys.
Com es movien per la ciutat o pel poble?
Normalment caminant, però si havies d’anar molt lluny amb taxi o bus.
Tenien cotxe, moto, bicicleta, anaven a peu o en transport públic?
No, no teníem res d’això. Normalment, anàvem a peu, encara que també a vegades anava en bus.
Com era el transport públic aleshores?
Estava molt bé, ja que hi passava un autobús cada 1 hora o cada mitja hora, pel fet que normalment els agafàvem per anar a treballar, i tampoc havies d’esperar massa.
Marxaven a algun lloc per les vacances d’estiu?
Normalment, no ens ho podíem permetre, encara que alguns dies sí que anàvem a la platja.
Quin tipus de turisme es feia?
Es feia turisme de platja i també turisme per anar a veure família.
Com s’informaven, els nostres avis i àvies quan tenien la nostra edat?
Si estàvem lluny, mitjançant cartes.
Tenien televisió a casa? Ràdio? Telèfon?
Sí, una televisió quasi de les primeres que van existir. Ràdio també en teníem, encara que el que no teníem era telèfon.
Quin ús fan d’Internet, actualment, si en fan?
L’utilitzem per fer videotrucades, per parlar per WhatsApp i això. Majoritàriament només pel tema de la comunicació.
Com ho viuen?
Ens ha costat bastant, perquè ha vingut molt de pressa. Encara ens continua costant.
Quina música escoltaven?
De jove, escoltava flamenc, el “Dúo Dinàmic”, Luis Aguilé, Julio Iglesias…
Quins llibres llegien?
Llegíem molts de contes, revistes i històries.
Van anar mai al cinema o al teatre, quan tenien la nostra edat?
Sí, moltes. Anàvem pràcticament cada diumenge, de fet.
Què hi anaven a veure?
Normalment, pel·lícules de riure, de fantasia, etc. Una de les que me’n recordo i que em va agradar molt va ser “Lo que el viento se llevó”.
T’agrada més la forma de viure d’abans o d’ara?
La d’ara, és clar. Abans vivia a Antequera, Màlaga. Però quan tenia vuit anys, els meus pares van haver d’immigrar a Girona per qüestions de treball. I com que en arribar a Girona no trobàvem habitatge vam haver de comprar una barraca a les pedreres de la Torre Alfons XII. Era molt petita, només hi havia cuina i dormitori, però malgrat tot, era l’únic lloc on podíem viure els 8, i així ho vam fer. No teníem ni aigua ni llum, i havíem d’anar a una font a buscar l’aigua i il·luminar-nos mitjançant quinqués o carburs. Però ara, en canvi, sens dubte tot és molt més fàcil.
