Nil Torrents
-
Quan va començar la teva afició al dibuix?
Jo era molt petita, feia P4. A classe ens donaven uns contes per pintar i només en pintàvem un trosset molt petit cada cada dia de la setmana, i el divendres, o bé quan acabàvem el conte, en pintàvem la part de darrere, que era on hi havia un dibuix molt gran. I a mi ja m’agradava molt tot i ser molt petita. A casa també dibuixava quan tenia temps lliure, i després, a l’estiu, m’apuntava classes de dibuix i pintura. O sigui que jo era molt, molt petita.
-
Quins dibuixants admires?
A mi m’agraden molt els clàssics: Picasso, Dalí… La gent es fixa molt amb el surrealisme, però era un gran dibuixant. Si alguna vegada aneu al museu i mireu els dibuixos que té, sense pintura, sense res, dibuixava molt, molt bé. També m’agraden els dibuixos que fan els arquitectes, sobretot els esbossos, perquè em vaig dedicar a fer això. Hi ha molts arquitectes que no són coneguts per dibuixar, però que en realitat dibuixen molt bé, perquè abans de fer qualsevol cosa primer han de fer algun dibuix.
-
Quant temps dediques actualment a dibuixar?
Ara gens, perquè entre les avaluacions, preparar classes i tot no tinc temps. Els caps de setmana, quan tinc temps, sí que hi dedico una estona, però depèn de si en aquell moment en tinc ganes i tinc el temps per fer-ho, però no sempre passen aquestes dues coses, són dues variables que no solen confluir en el temps. També, per exemple, si he de fer de cangur dels meus nebots, jo vaig preparada amb el blog, el llapis i els colors per si volen dibuixar.
-
Quins estris utilitzes per dibuixar?
Hi ha moltes tècniques per dibuixar. Quan jo era petita, el que m’agradava més era dibuixar amb llapissos de fusta. Després, com que tenia un oncle que dibuixava amb tinta xinesa, vaig començar a agafar un boli i, d’aquesta manera, amb puntets, ratlles o d’alguna altra manera aconseguia fer una il·lustració. Després, quan em van apuntar a l’acadèmia, vaig començar a dibuixar o a treballar amb pastels, amb guix, amb ceres, amb bolis, amb aquarel·les… No en sé massa de dibuixar amb l’aquarel·la, però si són llapissos d’aquarel·la me’n surto millor, ja que puc controlar una mica més què pinto i on posaré aigua. Per dibuixar bé amb aquarel·les se n’ha de saber i s’ha de tenir una bona tècnica. I a mi m’agrada molt fer dibuix, primer dibuixar, fer un croquis amb llapis… L’aquarel·la necessita que pràcticament faci quatre ratlles i a partir d’allà, després hi apliquis color. I a mi em costa fer-ho, perquè sempre penso “Mira, això ho podries dibuixar més”, però després ha de quedar molt tènue, com un llençol. Ha d’haver-hi base aigua i sempre penso “T’has passat amb el llapis, hi havia massa llapis”. Hi estic en procés encara. I m’agradava molt també fer dibuix al natural amb carbonet. Acabava tota una mica de negre, però m’agradava molt, això sí.
-
Has dit que havies anat a l’acadèmia, hi vas anar molts anys?
Cada estiu, des de que era petita, cap als 7-8 anys, fins a que vaig anar a estudiar a fora.
-
I has fet alguna altra formació, a part d’això?
A la universitat teníem una assignatura que era expressió gràfica i artística. Teníem uns professors que eren de dibuixar molt, i ens portaven a recórrer el barri gòtic de Barcelona, ens anàvem situant a diferents llocs i allà al carrer a dibuixar. A mi m’agradava molt, tot i que no era del gust de tothom, almenys durant aquesta primera fase. Després d’això fèiem altres coses, com composicions, coses a l’aula, a la universitat. Però el principi era que tothom qui vulgui ser arquitecte necessita tenir una bona base de dibuix, amb la qual cosa al carrer a dibuixar.
-
Has exposat dibuixos teus algun cop?
A l’acadèmia, quan era petita, perquè hi havia les exposicions de tots els alumnes, però no he exposat més.
-
I t’agradaria fer ho?
Hauria de trobar més temps per destinar lo a fer més dibuixos i poder produir dibuixos com per poder exposar. De moment puc exposar exàmens corregits de matemàtiques i això val més que no!
-
Hi ha alguna cosa més que vulguis explicar?
Dibuixar sempre m’ha servit. A la gent que és artista i que directament s’expressa a través de l’art, els serveix per posar una part emocional seva en la seva producció artística. A mi sempre m’ha sigut útil. No m’ha servit tant per això, perquè clar, normalment he fet reproduccions… A vegades que sí, quan he dibuixat lliurement allò que em venia al cap en aquell moment, i també m’ha agradat. Però a mi m’agrada molt fer reproduccions d’altres autors perquè, d’aquesta manera, mentre estic fent allò, el meu cap està descansant i no estic pensant en coses que he de fer, coses que vull fer, coses que no he tingut temps de fer, de com faria. No estic en el futur, sinó que estic en el present i això em va molt bé. És com una mica una teràpia.
