Entrevistem a l’Anna Vázquez Cabezas, actual cap d’estudis de l’Olivar Gran i propera directora.
Quins càrrecs has ocupat a l’institut?
Vaig venir a l’institut, ara és el meu setzè curs, i vaig venir d’orientadora, però al primer any que vaig entrar a l’institut vaig ser la cap de departament durant un temps. Després ja vaig passar a ser coordinadora de cicle, posteriorment coordinadora pedagògica, durant vuit anys, i ara ja en fa 5 que soc la cap d’estudis del centre.
Quants anys fa que treballes en aquest centre?
Setze anys.
En què consisteix ser la cap d’estudis a l’institut?
Una de les funcions principals és la gestió de l’alumnat i la gestió del professorat, vetllar perquè el centre funcioni, els professors tinguin els seus horaris, si falten alguns professors jo soc la responsable d’organitzar el centre cada dia perquè funcioni falti qui falti. I de l’alumnat seria l’organització dels currículums, és a dir a primer fan aquestes matèries, quines hores fan, quins professors són els que ho fan, com es desdoblen, tot això ajudat amb l’equip directiu. I després una de les coses més importants és la disciplina del centre. Aplicar la normativa d’organització i funcionament del centre, que és a dir quan algú fa una cosa que no està bé doncs jo soc la responsable de comunicar i de buscar les estratègies i organitzar el centre perquè les coses puguin funcionar. Aquestes, entre moltes altres funcions, són les que fa un cap d’estudis.
Quins són els reptes més importants que has afrontat com a cap d’estudis?
Doncs com a cap d’estudis vam començar amb pandèmia, vol dir que estàvem molts dies a casa. Això va ser un repte molt gran, perquè jo era la coordinadora pedagògica, i la coordinadora pedagògica i el cap d’estudis van molt a la una en un equip directiu, però el repte més gran va ser que vam organitzar el nou equip directiu des de casa, perquè estàvem tancats. Després va ser un any molt dur, perquè havíem de coordinar-nos des de casa, els dissabtes, els diumenges… Un altre dels reptes més grans com a cap d’estudis va ser vetllar i arribar a l’equilibri perquè tothom estigui bé. Per exemple, quan tu sanciones a un alumne, que s’ha saltat alguna norma de convivència, encara que tu el sancionis, has de fer que aquell alumne se senti que pertany a l’institut, perquè en fer fora a un alumne no és agradable. Per mi això és un dels grans reptes que tinc cada dia.
Ens han dit que a partir del curs vinent seràs la directora del centre, què t’ha motivat a presentar-te per a dur a terme aquesta feina?
Sí, és veritat, em fa molta il·lusió agafar la direcció. Què m’ha motivat? Doncs que fa molts anys que estic a l’equip directiu, que fa molts anys que organitzo aquest centre, que en ser part de la direcció i que amb els coneixements que he adquirit tots aquests anys penso que amb aquesta vocació de servei públic que tinc, no, de saber triar la gent penso que és una llàstima que ara no aprofités i fos la directora per tal de continuar vetllant per l’institut; que els alumnes estiguin bé, que els professors estiguin bé, que les famílies se sentin partícips, i això és el que em va motivar.
Qui formarà part del nou equip directiu?
El meu nou equip directiu serà: L’Esther Casals, que serà la cap d’estudis, l’Alba Ribes que serà la coordinadora pedagògica, la Montse Jiménez continuarà com a secretària, i els dos caps d’estudis de cicles que seran en Gerard Holgueras i en Ramon Ferrer. L’única persona que entra nova a l’equip directiu és l’Alba Ribes, que havia sigut durant molts anys orientadora del centre, el coneix molt bé. El que passa és que ara fa 4 anys que està als cicles formatius portant el projecte IFE. Quan va començar l’IFE, que és l’itinerari formatiu específic, i l’ha finalitzat.
Quant dura el mandat d’un director?
Dura quatre anys.
Quines són les principals responsabilitats d’un director, segons la teva opinió?
Bé, la responsabilitat d’un director en un centre són totes, és a dir, jo fins ara mirava amunt i veia a en Xavi, que em deia “Anna, doncs això” però ara no, el director és responsable de tot. S’ha de tenir en compte que un director ha de confiar en totes les persones que formen part de la comunitat educativa, des dels alumnes que fan el que han de fer, els professors, que fan el que han de fer… Per mi la responsabilitat més gran sou vosaltres, els alumnes i que cadascú doni el màxim de si mateix i arribi amb totes les possibilitats que donem a l’institut allà on vulgui, que li obrim el camí. Per mi, aquesta és la clau. Que estigueu bé els alumnes.
Quina diferència hi haurà quan siguis directora respecte al càrrec que tens ara?
D’acord, doncs bàsicament la responsabilitat, i les funcions són unes altres, unes més de representació les altres més de la relació amb administració… El director és l’última que dona la cara en tot.
Què és el que més t’agrada de la teva feina? I el que menys?
Mira, el que més m’agrada de la meva feina és que té vida, bé estàs envoltat de gent jove que té moltes expectatives de futur i jo sempre dic, a veure, una feina que tu tens la possibilitat d’estar amb joves, que comenceu nens, passeu a ser adolescents i acabeu sent joves, ja que és una de les il·lusions més grans, no? Veure el dia a dia que a vegades és feixuc, que hi ha gent que tingui ganes de treballar, n’hi ha gent que menys, hi ha dies que estan més encertats n’hi ha dies que no tant, però és això, que hi ha vida, que teniu il·lusions, i penso que treballem amb persones que tenen moltes il·lusions. I el que menys, per exemple, quan hi ha conflictes greus entre l’alumnat, a mi això em fa patir molt. No m’agrada, perquè és difícil de gestionar tant per l’alumne, per la persona que és agredida, com per les persones que produeixen aquesta situació perquè no és agradable per a ningú. I per mi, menys.
T’imaginaves que arribaries a ser la directora del centre?
No, no, no m’ho imaginava. Ha sigut pas a pas, anar treballant, jo el que em motiva cada dia és el treball, de cada dia, i no em vaig projectar mai, com a directora. Sí que quan va arribar l’hora de decidir-ho ho vaig tenir clar, però tampoc és que m’ho pensés, jo vinc a treballar cada dia, amb il·lusió amb ganes, i m’hi ha anat portant sobretot per la meva manera de fer, i bé, compteu que jo lluitaré, vetllaré, perquè el centre se’n surti.
Vols afegir alguna anècdota curiosa que t’hagi passat com a cap d’estudis o en qualsevol altre càrrec que hagis exercit al centre?
Me’n han passat moltes, d’anècdotes! No ho sé, l’anècdota és: cada dia quan vens a treballar (que més que una anècdota és una sorpresa), et passen coses diferents que tu ni et podies imaginar. I això, per mi, és de les coses més motivadores, més engrescadores que té la meva feina. Mira, quan jo vaig venir a treballar a l’institut, que vaig entrar d’orientadora, bé, havia treballat d’orientadora en algun altre centre, havia treballat a l’EAP, i clar quan em van dir si volia ser la cap de departament vaig preguntar: però què haig de fer? Perquè clar, els orientadors fem poques hores de classe, i després fem moltes atencions individualitzades, fem projectes, muntem programes, fem vàries coses. I jo quan vaig venir aquí vaig pensar: jo que hauré de fer, aquí? I em van dir: no pateixis, que la feina et sortirà cada dia. I és això. Que la meva feina cada dia tu tens unes coses programades que has de fer, però segur que passa alguna cosa que et sorprèn que has de fer. I per mi aquesta és l’anècdota més gran que tinc cada dia.
I finalment, què li desitges a l’Olivar, ara que ha complert els vint-i-cinc anys? Doncs jo li desitjaria a l’Olivar, que continuem com fins ara, perquè som un centre que ens adaptem a les necessitats, a les realitats, i a l’entorn que tenim. Doncs, per tant, anar creixent, no créixer en quantitat ni en persones, que ja som molta gent i no n’hi cabem més, sinó que ens adaptem al dia a dia, a la realitat, que sapiguem donar resposta al que necessiti la societat. Com a membres de la societat dels alumnes, això penso que ho fem bé. Que continuem sent un centre obert, un centre que tothom s’hi senti còmode, que la gent pugui venir preguntant i que estiguem amb simbiosis del que passa a la ciutat de Figueres.
