L’Amin va néixer a Bombai i al cap de 5 anys els seus pares es van separar. La seva mare es va ajuntar amb un altre home i aquest el maltracta, ja que segons l’Amin, aquell home no coneixia l’amor. A una edat precoç va anar a treballar a una fleca on netejava i portava safates, però com que no pot amb elles, els seus pares l’envien a treballar a una botiga de te on neteja els gots i també el reparteix a les fàbriques. Allà no el tractaven bé, ja que el pegaven per dir-l’hi el que havia de fer. En aquella època ja es va preguntar per què hi havia éssers humans que fossin tan malèvols.
Als sis anys li va caure la plata amb els gots a terra i es va trencar tot en aquell moment una cosa dins seu li va dir que corri i així ho va fer. Quan se’n va adonar era a l’estació de tren on va veure que hi havia molts més nens així que va decidir dormir allà. A la primera nit el van violar, a la segona també i així durant sis mesos en els quals va aprendre essencial per sobreviure allà: va aprendre a robar, a mentir, a rebuscar a les escombraries, a protegir-se …
Allà els nens no tenien joguines així què jugaven amb el tren de l’estació. Intentaven pujar quan estava en marxa i un dia, un amic no ho aconsegueix i cau sota el tren. Quan els altres dos se n’adonen van corrents a buscar-ho, però no el troben i al final el troben en un hospital públic. Allà era assegut en un racó i quan els veu els crida i els que havia guanyat.
Quan tenia 8 anys es va retrobar amb la seva germana que també havia fugit de casa per buscar-lo. Aquella mateixa nit, però la màfia la va agafar, per sort un home que passava per allà la va ajudar a escapar així que van decidir canviar de lloc anant a una zona amb perdre l’endemà van decidir tornar així que van agafar pedres per enfrontar-se a qui els intenten separar. Aquella mateixa tarda una monja d’una associació els intenta portar a un orfenat ella espasa 6 hores intentant convèncer-lo mentre ell li tira pedres.
En arribar a l’orfenat els hi donen, un llapis, una goma, una llibreta i una maquineta. El primer dia, anar a la primera classe la professora li pregunta si sa equivocat de classe, en el moment en què ell li diu que no se’l mira amb mala cara i li diu que allà no hi ha lloc per als incompetents com ell. A partir d’aquell punt ell decideix no anar a classes.
Als 18 anys, surt de l’orfenat i comença a anar pel mal camí porta un taxi ven drogues es torna malcarat i fa males accions. Per sort el director de l’orfenat se n’adona i el fa anar allà li diu que està anant pel mal camí i que s’ha de plantejar la seva vida, en aquell moment també li diu que ha trobat una feina per ell en la que pot fer de “Chico para todo” per un artista famós(l’home és: Eustace Fernandes). Ell accepta i va amb aquell home a qui l’hi fa les feines de casa el porta a llocs, etc. També en la seva estada allà aprèn anglès per parlar amb els convidats de l’home.
Al cap de dos anys de viure amb l’home i de que cada any hi regales alguna ximpleria per Nadal (unes botes velles, o una samarreta) ell Eustace li demana quin regal li agradaria tenir per Nadal. L’Amin diu que vol viatjar i li regala un bitllet per anar a Barcelona on viu una experiència increïble: tots els nens tenen llar, menjar i tothom és molt civilitzat. Després d’aquella experiència, decideix viatjar cada any a un lloc diferent i així ho fan durant set anys.
Després d’això, l’home es mor i l’Amin comença el seu camí solitari. Escriu la seva biografia i amb molta força i molt de treball al 2016, va obrir el “Bombay to Barcelona Library café”. El projecte és una cafeteria-llibreria que ajuda a uns quaranta nens hindús a sortir de la pobresa del carrer i a portar una vida digna.
Per conèixer més el seu projecte podeu adreçar-vos a la seva pàgina web https://www.iambecauseofyou.com/.
Gràcies per compartir la teva historia, Amin.
