Carme Torrents: “El més difícil de treballar com a conserge és la paciència”

La Carme Torrents és la conserge d’aquest institut, i aquest any ha fet cinquanta-cinc anys. És la responsable de consergeria, i és ella qui sempre atén als pares i als alumnes. Ara sabrem una mica més de la seva feina.

Quant temps fa que treballes al centre?

Porto treballant aquí des dels cinquanta anys, per tant, en porto cinc anys.

Quin horari fas?

Faig un horari normal. De dilluns a divendres, començo a les 7:30, i surto a les 15:00, mitja hora abans i després que vosaltres. Faig un horari laboral de set hores i mitja.

Com vas arribar a tenir aquesta feina?

Vaig arribar-hi gràcies al SOC, que és el Servei d’Ocupació de Catalunya. Ho proporciona la Generalitat de Catalunya. Em va sorgir aquesta feina, entremig d’altres, i la vaig triar.

De què havies treballat abans?

Durant la major part de la meva vida, vaig treballar a la banca. Però més tard vaig canviar de feina, i vaig començar a treballar a departaments de comptabilitat.

Per què vas decidir fer de conserge?

Buscava una feina per no endur-me’n a casa. Acabava de la feina, i tenia mals de caps a casa. Estava farta de feines així, feines que havia d’emportar-me’n a casa.

Què és el que més t’agrada de la feina?

El millor de treballar de cara al públic, és, sens dubte, el contacte amb la gent. M’encanta estar cara a cara amb les persones, sempre m’ha agradat.

Què és el que li resulta més difícil?

El més difícil de treballar com a conserge és la paciència. A vegades en necessito més de la que tinc, per estar tant amb contacte de la gent. Tant adolescents com adults l’esgoten…

Què sents quan comença un nou curs escolar?

La paraula que ara mateix em ve al cap és Il·lusió. M’encanta treballar aquí, de cara al públic i amb tanta varietat de gent.

Què volies ser quan eres petita?

De petita, m’hauria agradat molt ser arqueòloga. Sempre m’ha interessat molt, però mira, per coses de la vida he acabat aquí.