En aquesta tercera edició de la FEC organitzada per l’alumnat de batxillerat de l’Olivar Gran, s’ha comptat amb la presència, d’entre altres, d’en Pere Brunet, expert del centre Delàs d’estudis per la pau. El doctor i catedràtic jubilat de la Universitat Politècnica de Catalunya i divulgador científic, va pronunciar un discurs relacionat amb la pau i el desarmament aprofitant el tema central: la seguretat.
“La intervenció ofereix una reflexió sobre la seguretat europea des de la perspectiva del Centre d’Estudis per la Pau, qüestionant el relat dominant que defensa el rearmament d’Europa davant l’anomenada amenaça russa. Així doncs parteix de dades objectives: el pressupost militar conjunt de l’OTAN representa actualment el 55% de la despesa militar mundial, mentre que els Estats Units concentren el 37%, la Unió Europea i el Regne Unit el 16,6% i Rússia només el 5,5%. Abans fins i tot del nou pla de rearmament europeu de 800.000 milions d’euros, Europa ja triplicava la despesa militar russa. Això porta a preguntar-se si el rearmament és realment necessari, qui se’n beneficia i qui en pateix les conseqüències”.
En contraposició al concepte de seguretat nacional, es reivindica el concepte de seguretat humana, impulsat per les Nacions Unides. Aquesta seguretat posa al centre les persones i la seva dignitat, entesa com el valor inherent de tot ésser humà pel sol fet de ser-ho. Associat a això apareix el concepte de “plorabilitat”: totes les vides són igualment valuoses i dignes de dol, independentment de la seva posició política o geogràfica. La seguretat humana es defineix també a partir dels estàndards de vida digna: accés a habitatge, alimentació, aigua potable, sanitat, energia, transport i sistemes de protecció social.
Un dels punts centrals del discurs és la desconnexió entre el relat mediàtic i el discurs científic. Segons l’autor, la ciència identifica les veritables amenaces globals no en enemics externs, sinó en la crisi climàtica, la degradació ecològica, l’esgotament dels recursos i la desmesura del poder econòmic. Es recorda que la humanitat consumeix molt més del que el planeta pot regenerar, com mostra l’“Overshoot Day”, que l’any 2025 va situar-se el 25 de juliol, indicant que a partir d’aquella data s’estan consumint recursos de les generacions futures.
La intervenció també alerta sobre l’aliança entre grans poders econòmics, tecnològics i règims autoritaris, que prioritzen el benefici i el control per sobre de les persones. En aquest context, es recorden advertències històriques de la comunitat científica, com la declaració de 1.700 científics el 1992 i la de més de 15.000 el 2017, que assenyalen el canvi climàtic com el principal risc existencial per a la humanitat i proposen reduir la despesa militar per invertir-la en la protecció del planeta.
Finalment, es defensa que els grans reptes actuals —canvi climàtic, pandèmies, pèrdua de biodiversitat, desigualtats— són globals i no entenen de fronteres, fet que fa obsoleta una geopolítica basada en la confrontació. Des de la ciència, l’ecologisme, el feminisme i les economies crítiques s’aposta per una geopolítica de la pau, basada en la cooperació, la negociació i el multilateralisme. La pau no s’entén com l’absència de guerra, sinó com l’absència de violència. En aquest sentit, Europa podria i hauria d’esdevenir una veu de realisme planetari, fidel als seus valors fundacionals —drets humans, justícia global i diplomàcia— i actuar com a referent mundial d’una seguretat basada en la dignitat humana i la cooperació, amb el deure moral de ser “bons avantpassats” per a les generacions futures.
