-Doncs començarem l’entrevista. Què ha estudiat?
Dret. Vaig fer EGB, que vosaltres no ho coneixeu, la Educació General Bàsica, l’Institut Vaixana dels Cendrassos i això aquí s’encena en dret, a part.
-Per què va decidir posar-se aquí com a l’alcalde?
No, m’hi van posar com a l’alcalde. Jo tenia la gent, afortunadament, va confiar amb la nostra opció. Jo vaig entrar aquí perquè m’agrada, perquè jo m’estimo Figueres. Jo havia nascut sota la ombra de l’alcalde Lorca, Marià Lorca, va estar-hi 12 anys, i després de l’alcalde Armangué. Ostres, és una responsabilitat molt gran. Ja sabíem de què anava això, perquè clar, estàvem molt a prop d’aquestes persones. Els nois som simples. Tots volem ser futbolistes o volem ser bombers. Jo ni això, jo volia ser gasoliner, perquè quan anàvem amb la meva mare a la platja, l’olor de benzina m’encantava. Però no volia ser policia ni a res. Llavors, quan ja era més gran, que volia ser advocat i inspector d’hisenda, que de fet, durant la pandèmia, em vaig treure a la plaça sots d’inspector d’Hisenda, el que ara és tècnic de gestió tributària i, per tant, soc funcionari de carrera. Però sí que és veritat que ja de ben petit, inclús més jovenet que vosaltres, em passava el mateix. És a dir, tenir moltes inquietuds per el que passava en el món.
Això que passa d’Israel i Palestina, a vosaltres us sonarà com amb algú nou, però segurament la vostra professora, que dieu haver estat nascuda…
-L’any 1983.
Això, a mitjans o finals dels 80, haurà escoltat en diferents ocasions que si la primera intifada, que la segona intifada, que si aquells van a provocar els murs de les alimentacions. De fet, Jerusalem està partida en quatre barris. Algú dirà: Aquest tio era molt “raro”. També mirava els dibuixos, els mangas d’Akira Toriyama, però també m’agradava molt veure les notícies i estar assabentat del que passava en el món. Me’n recordo que amb 14 anys, just quan fèiem una excursió a Barcelona, a la Seu de la Vanguardia, es cremava el teatre del Liceu, el gran teatre del Liceu, i me’n recordo que tots el que passa a la previsió, és que algú va marxar cap allà a buscar la notícia. Per tant, el que em porta aquí, sobretot, és inquietud i ganes de millorar el municipi perquè ens l’estimem. Ara després passarem al despatx i algú em dirà: No, però jo crec que amb el futbol: jo soc del Girona, jo soc de tal, no, no. Jo soc del Figueres, perquè ho hem amat des de petit i quan s’estima una cosa, es lluita per mirar-la. Què més?
-Quines són les seves aficions?
Ja t’ho dic. Jo i sota cavall el rei. És a dir, el futbol m’encanta i m’encanta veure lo amb la família, sobretot amb el meu pare, que hi entén molt. La meva àvia, pobreta, va morir ara fa uns mesos, però també era capaç de la meva àvia. Era, era perfecte perquè érem capaços de veure primer el Madrid i després el Barça, o al revés, i per tant ens passàvem quatre hores a davant de la tele. I altres coses que m’agraden, òbviament, eh? Però sí que. El futbol és una cosa que sempre m’ha apassionat. Així que he de dir que ara, desgraciadament, cada vegada menys deu. Suposo que deu deu ser directament proporcional a la situació del Figueres i del Barça B. El vol fer veure.
-Què li agradaria que destaquessin de la seva trajectòria política i personal.
Aquest és el llegat d’en Jordi Masquef, però sobretot és important que ens recordin perquè vaig posar tota la carn a la graella. És a dir, quan tu poses aquí això no és una feina qualsevol. Escolta, noi, tenim una capacitat de treball tal de matí i tarda vespre i sobretot que et considerin bona persona. Mireu, a casa ens portem amb els pares, ens portem molt bé i tenim una relació fonamental. Aprofiteu, sou joves, teniu pares. Segurament alguns de vosaltres encara teniu els avis. Disfruteu los perquè marxen i no, ja no hi ha volta enrere. I desgraciadament, per exemple, a casa a vegades la relació amb algun altre membre no és l’adequada, i això de vegades a vegades també fa mal, perquè la família és un pilar fonamental.
-Com ha anat la tornada a l’alcaldia?
Sí. Bé, molt bé, molt bé. Som persones i a tots ens fan mal. La gent es pensa que no tenim sentiments i en tenim. A mi em van fer molt de mal. I jo no em puc queixar perquè com diu ma mare, si no vols pols no vagis a l’era. Les regles del joc són aquestes. Bé, m’ho van treure de manera injusta, totalment injusta, però totalment legítima. Per tant, quan passa això, tu pots reaccionar de dues maneres o et quedes a casa plorant i lamentant-te o tornar te a aixecar. I els primers mesos van ser durs perquè hi havien circumstàncies personals que no ajudaven. Però escolta dempeus i ferms i hem tornat amb més força que mai. Aquesta és l’actitud amb la qual un ha d’encarar. Vosaltres sou joves. I arribarà un dia. Us direu que desgraciats que som, no sé què. Segur que tots ho heu pensat. Heu de mirar el cantó i veureu lo afortunats que sou. Hi ha molta gent que està pitjor que nosaltres. I tant! Som uns afortunats!
-Vostè, en el seu primer mandat, va deixar Figueres d’una manera determinada. Com s’ha trobat la seva ciutat després d’aquests anys? Igual o molt diferent.
Aquí sempre utilitzes la resposta típica. Pitjor te l’has trobat. Però tot i això, escolta. És a dir, jo no em puc basar en què me l’he trobat millor o pitjor. Escolta, jo he acceptat una responsabilitat i he de mirar d’aquí cap endavant el que va passar d’aquí cap al darrera. Passat, passat està clar que el passat no es pot canviar. Doncs siguem positius i ja està. Jo espero que la gent d’aquí a tres anys en valori el que hem fet en aquests quatre anys, encara que hagin començat des de més enrere o hagin començat des d’un punt de partida ideal. Però escolta, les coses de la vida, a vegades no sempre surten com un desitjaria.
-Quin és el seu objectiu prioritari durant aquesta nova legislatura?
Fixa’t que la gent et demana coses bàsiques seguretat, neteja, civisme. És a dir, que tu facis unes condicions, és a dir, que muntis un ecosistema en la qual la gent s’hi senti còmode. Després ja vindrà algú altre. Ja vindrà el pavelló, ja vindrà el casino i ja vindrà tot. Però si tu no dónes a la ciutadania les condicions bàsiques per per viure bé, la gent no t’ho valorarà. És a dir, vosaltres em diu ara us fareu preguntes inconnexes. Doncs mira, jo us diré doncs ara farem el pavelló, però la seguretat serà un culebró. La gent no t’ho valorarà per molt que faci un o dos pavellons. Algú dirà: Faci’m el pavelló? Sí, però hem de pensar en col·lectiu, que és que és la prioritat.
-Una curiositat quan canvia d’alcalde canvien les persones que desenvolupen càrrecs dins de l’Ajuntament. Ens referim als secretaris i als caps de premsa, etc.
Només el personal que en diuen eventual. Els càrrecs de confiança canvien tots els regidors i canvien aquelles persones que han estat nomenades a dit per confiança, el que és l’estructura bàsica de l’Ajuntament, és a dir, aquells que formen part de l’estructura, funcionaris de carrera o personal laboral, aquests no canvien. Aquesta és si aquest és el gran què de l’Ajuntament que tu, un bon líder, a part de saber manar, ha de saber cohesionar. És a dir, jo sóc la màxima autoritat aquí, però si jo et dic: tu, noi, fes això. O que ho facis. És a dir, tu no pots aplicar l’autoritat. Gràcies a tu, no pots aplicar el que tu has intentar fer aquí. Això és un bon líder. Intentar cohesionar la gent per remar en una direcció concreta. Si tu apliques l’autoritat, si home, és clar que ho aconseguiràs, però quan canviïn les tornes t’ho tornaran, eh? És a dir, a la gent se l’ha de tractar amb respecte, l’has de fer partícip. Parteixen d’un projecte, d’un equip. Aquesta és la millor manera de liderar un projecte.
-Al març va proposar formar part de les llistes dels diputats del Parlament. Tenim entès que ha rebutjat l’oferta. Si és així, quin ha sigut el motiu?
Perquè hi ha dues coses. Jo no m’ho vaig plantejar perquè això eren converses informals i tal, però jo tenia claríssim i jo ja ho havia dit prèviament a qui ho havia de dir. En una conversa en un país estranger al nord. Perquè primer no, la gent no entendria que a menys d’un any després d’haver guanyat o d’haver obtingut la confiança de la gent, jo marxés. I dos, la ciutat de Figueres. Jo me l’estimo moltíssim, però l’alcaldia de la ciutat de Figueres és una institució que ha de ser tan respectable que l’hem de preservar. Què vull dir amb això? Que no pot ser vista per la gent com un trampolí? Sabeu el trampolí que serveix per impulsar-te? Doncs per impulsar-te cap a un altre lloc? No, no, no. Aquesta alcaldia té autonomia pròpia i la ciutat de Figueres té la importància que té. Li hem de donar la importància que té. Per tant, el del Parlament, si bé ja vindrà, ja hi haurà temps. Vosaltres em considereu ja una persona gran i jo encara em considero relativament jove i, per tant, esperem que en el futur es doni aquesta oportunitat.
-Aquesta pregunta ja canvia una mica de tema. Quines són les polítiques i les activitats pensades per a la joventut?
Si bé. És a dir, no parlo tant de polítiques de suport a la joventut, estudi, l’educació i tal. Nosaltres creiem que a escala educativa hi ha d’haver una oferta formativa molt més àmplia, perquè aquí tenim. Els problemes quan s’analitzen no és a nivell de cirurgia ambulatòria, és a dir, tinc una rascada. No s’han d’analitzar des de manera més profunda. El gran problema que té la ciutat de Figueres i que, per exemple, no té la ciutat de Girona és que aquí, quan tu acabes els estudis de batxillerat o els estudis de cicle mig, a vegades no hi ha prou oferta i la gent marxa. Efectivament, i què passa? Que aquí hi ha un Gap en anglès en diuen un Gap. D’acord que gent de 19 fins a 25 o 26 n’hi ha poca. En canvi, gent més gran n’hi ha molta. Per tant, això que passa que desestructura el que és el que hauria de ser una estructura lògica d’una ciutat on de 0 a 10 hi ha molta gent de 10 a 20. Hi ha molta gent de 20 a 30, hi ha molta gent, La població està envellida i això és perquè la joventut, per diferents motius, no troba la resposta a la seva demanda a la ciutat de Figueres. Ho posaré molt fàcil. Figueres ha de tenir estudis universitaris. Claríssimament. Els hem de centrar primer en l’àmbit sanitari. Claríssimament. Hem de començar d’una vegada per totes, claríssimament, perquè això ajudarà a rejovenir la ciutat de Figueres. I aquest va ser el punt d’inflexió de Girona. No us enganyeu.
-La següent pregunta està relacionada amb aquest tema. Vam llegir una entrevista que va concedir El Punt-Avui el 26 de febrer del 2024 en la que diu que s’ha de generar estudis de grau superior i formació professional. A què es refereix amb aquesta afirmació?
El que us deia farem un comissionat que estarà presidit per una exconsellera i per diferents actors del món professional i del món acadèmic que ens ha de portar d’aquí a un temps a tenir estudis, més estudis de grau superior i, sobretot, a trencar aquest sostre de vidre dels estudis universitaris. I això espero que això passi per ple en aquest ple de juny. L’aprovació d’aquest, vigilat amb una composició molt potent de gent molt potent, i fer la primera sessió de treball el dia 8 de juny. De la mateixa manera que tenim un problema endèmic amb les infraestructures ferroviàries i el tren. També tenim un problema endèmic amb el que és l’educació, l’educació superior. Per tant, hi estem posant i estem posant ho i volem posar hi remei. Hem fet una diagnosi. Aquest és el problema. Com també també tinc una sorpresa que ho donarem. Que us donarem que no valorarem gaire perquè és tan greu que vosaltres no l’heu vist mai en funcionament, però la professora és de Figueres?
-De Roses, de Roses.
Molt bé. Jo vaig donar dos anys de classe de Roses a l’Acadèmia de Barcelona del despatx d’advocats Administració.
-Doncs la següent pregunta molts ciutadans de Figueres estem d’acord. I és que en el meu cas, jo no surto tranquil·la alguns vespres per alguns carrers de Figueres, té algun pla per solucionar aquest tipus de problemes?
A la política hi ha diferents sensibilitats. Hi ha gent que està més a la dreta, més a l’esquerra, tot i que la dreta i l’esquerra són conceptes molt relatius i crec que estan ja superats, però nosaltres aquesta és una de les prioritats, és cert, i això passa per més Agents de la Guàrdia Urbana passa per més coordinació amb els altres cossos policials, perquè la seguretat pública és una competència no nostra, sinó dels Mossos d’Esquadra. I també passa per elements passius de seguretat, com per exemple més il·luminació. Fixeu-vos que estem canviant punts de llum halogen a LED i posant fanals per tota la ciutat al Parc de les Aigües. Ara està il·luminat. Que bé, perquè entenem que això també ajuda a la seguretat. Sí que és veritat que a vegades, i això no sé si ho parlarem, també hi ha les lleis. Tampoc hi ajuda. És a dir, a tu, si tu et portes malament a classe, què et passa? La professora que et fa?
-Una incidència o expulsió.
O d’expulsió fora de classe? I a vegades, si reitera, s’expulsa fora del centre? La meva pregunta és. Clar que hem de ser tolerants amb tothom, amb tothom, amb tothom, però tots dos no. És a dir, hi ha d’haver unes mínimes normes de convivència i hi ha gent que no pensa com jo. És igual, no passa res, el pensament és lliure, però jo crec que quan es fa el mal de manera reiterada, això ha de tenir unes conseqüències. Si no escolta la classe, faries el que voldries. No és veritat?
-Hi ha gent que ja fa el que vol.
Però això també té conseqüències a la llarga. A la llarga la gent, creu-me, ara dirà que sembla el meu pare. Quina carrossa! La gent t’ho dic per experiència, no perquè sigui més llest que tu, que no ho sé si ho soc, és això, tu. Però està clar que tinc una cosa que tu no tens, que és l’experiència. La gent recull el que sempre recorda tot això. De la mateixa manera, et diré una altra frase que quan jo ja m’estava traient l’Advance, el certificat de l’Advance en English. Llavors una professora que m’ho va dir en un passatge bíblic, que sempre repeteixo que si jo tracto els altres de la mateixa manera que t’agradaria que aquellet tractes a tu, perquè si no és quin las da las toma. Què més?
-Hem investigat una mica i hem vist que des del juny del 2022 que es va aprovar un pressupost de 3,5 milions d’euros per millorar les infraestructures esportives, ens agradaria saber en quin estat es troba això, ja que no hem vist gaires avenços importants i alguns clubs com el tenis taula Tramuntana i el cap femení, no tenen espai propi per practicar i entrenar la ciutat diverses vegades. Una millora.
És un mal endèmic. Tenim l’últim pavelló. És que jo era un nen. L’últim pavelló em sembla que és de l’any 91. Clar, amb la població que tenim necessitem infraestructures d’aquest tipus. El tercer pavelló. Jo espero que sí. Miri, ara tinc una reunió per desenvolupar aquell sector. Espero que es pugui desenvolupar ben aviat i que les obres comencin durant aquest mandat Pel tercer pavelló. Allò serà una zona esportiva que ajudarà a descongestionar la de dalt. Tirant cap a l’Olivar Gran, allà darrere del darrere de l’Hotel Ronda i llavors, molt a prop i molt a prop de l’Olivar Gran. Aquí hi ha zones, està tot allò que està aquí escampat i després també el Tenis Taula Tramuntana que sé que heu tingut algun problema de convivència, doncs estem intentant buscar un lloc per allotjar-lo. Ells també els agradaria. A tots ens agradaria tenir a casa nostra la nostra pròpia casa, però bé, la disponibilitat pressupostària és la que és, però aquesta serà una realitat més d’hora que tard.
-Molt bé.
-L’acústica que ens reconeix a escala comarcal. Aquest any tindrà alguna novetat remarcable o mantindrà el mateix format que ha fet durant els últims anys?
La seva acústica ja m’han xiulat part dels artistes. Jo crec que us agradarà molt. Òbviament, permeteu-me que per deferència, el motor no avanci no pugui avançar cap dels artistes, però sí que és veritat una cosa que us digui una cosa a l’Acústica hi hem de donar una volta. Per això, una volta més, l’Acústica, l’Ajuntament hi posa molts, molts, molts de diners. I la cosa, que és importantíssim. Però jo no soc dels que crec que tot hagi de ser gratuït.
-La gent no ho valora igual.
A la Rambla hem de mantenir l’acústica al centre, però cuidado, no podem morir d’èxit. Fixeu-vos que la Rambla a vegades estem així.
La seguretat és, és innegociable. Això aleshores aquí hi ha d’haver un petit canvi i estic d’acord que hi hagi concerts que siguin gratuïts. Endavant, però també n’hi haurà d’haver algun que sigui de pagament, encara que sigui simbòlic. Perquè jo us dic una cosa, li dic a la vostra professora. Imagineu que tanquem els carrers allà i fem pagar a tothom. M’imagino, eh? M’ho invento, eh? Perquè no m’han parlat una polsereta que valgui 10 euros o 7 euros. La gent entraria igual. Per què? Perquè què val els sons del món escoltar un artista? 30 35 euros aquí per 7 10 euros podries escoltar… Vull dir que hi ha alguna cosa que hem de canviar, per què? I dels artistes jo crec que us agradarà. Us agradarà molt.
-A la seva entrevista, però com abans deies que ens avançaria alguna coseta…
Intentarem tenir acabada una obra que és la del Casino Menestral. Esperem a final d’any. A vosaltres no tal perquè sou tants joves que el Casino Menestral fa 20 anys que està en obres, però els que som els que ja tenim una edat.
Aquí, aquest edifici tan maco d’aquí baix aquí al carrer Peralada. Ara la vostra professora us l’ensenyarà. Doncs fixeu-vos en l’arquitectura. L’arquitectura és preciosa.
-No sabia que hi havia un casino.
No ho és, és un ateneu, no és, no és un casino lúdic de joc, és un casino, és un ateneu, un hotel d’entitats amb la seva escola musical. Volem, volem potenciar-ho i això portarà molta gent, molta gent. Hi ha una cosa que estem intentant potenciar la ciutat perquè no passi una cosa que passa, que la gent a vegades va a viure a fora de Figueres i això no ens ho podem permetre. L’habitatge, al contrari, el gran també l’habitatge. Però fer aquelles condicions de vida que aquelles condicions de vida que facin que la gent no marxi. La professora és de Roses.
-No visc a Roses. No, no. No, perquè també hi ha un gran problema d’habitatge amb els preus, amb el tema turístic i tal. Visc a Vilajuïga, a Vilajuïga.
Intentaríem que la vostra professora vingués a Figueres.
-Però estaria bé.
Estaria bé, però és vosaltres que no sé si viviu a Figueres o no, que no tingueu la temptació de marxar de Figueres.
