Lluís Torrent: “Jubilar-se ve de la paraula jubilo, que en llatí vol dir cridar d’alegria”

En Lluís Torrent és un professor d’Educació Física a l’Institut Olivar Gran que es jubilarà aquest curs. Li hem fet unes preguntes per saber com ha sigut la seva experiència al centre.

Com ha estat el teu pas pel centre?

Hi he estat catorze anys i la majoria ha sigut positiu. Tot i això, penso que han sigut massa anys, i recomano canviar de centre cada 6 o 8 anys.

Quan i com hi vas arribar?

Vaig venir perquè m’agradava la idea d’anar a un institut mitjà. També perquè visc a Figueres i m’agrada treballar a prop.

Per què t’hi vas quedar?

M’hi vaig quedar per diversos factors. La majoria ja els he dit abans com que el centre és proper i que era un centre mitjà. També hi va influir que era un institut nou, però sobretot l’amistat amb el meu company Josep Maria Pons.

Per què vas decidir ser docent?

El meu pare era veterinari i els meus germans estudiaven per a ser professors d’Educació Física. A mi m’agradava la feina del meu pare, i per això vaig decidir estudiar Biologia. Malauradament, no em va anar bé, i vaig seguir l’exemple dels meus germans.

Quines matèries has ensenyat?

Només he ensenyat Educació Física.

A quins cursos?

He ensenyat a primària, a l’ESO, a primer de batxillerat i a professors.

Quines anècdotes o històries recordes d’aquests darrers anys?

Recordo algun cop que vaig arribar tard pensant que no tenia classe, i en arribar em vaig donar compte que en realitat sí que en tenia. Una altra és l’esquiada, sempre n’he tingut molt bon record. El que més em marca, però, va ser un TDR de 10 que em va emocionar molt.

Quina és la teva opinió respecte als canvis que es volen introduir al currículum?

No estic gaire assabentat dels canvis actuals, però he vist molts canvis d’ençà que vaig començar, alguns per millorar i altres per experimentar. Cada nou govern que entra són més canvis, i ha baixat molt el nivell d’esforç que es requereix.

Què faràs a partir d’ara?

Jubilar-se ve de la paraula jubilo, que en llatí vol dir cridar d’alegria. Encara que, evidentment, no em posaré a cridar d’alegria, estaré amb la meva família i em cuidaré, per exemple fent piscina, bicicleta, caiac i francès.