Joan Antoja i Mas (Badalona, 25 de gener de 1963) és pedagog llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona compagina la seva tasca docent al centre amb l’elaboració de projectes per a diferents editorials i institucions.
En aquesta entrevista ens explica una mica més sobre la història i el funcionament de l’OliBar.
Qui és el gerent d’aquest equip?
En aquest equip, jo soc el gerent, per dir-ho d’aquesta manera amb els professors del SIEI, ja que portem dos dies el bar i sempre hi ha diversos docents, però jo sempre hi soc allà.
A l’alumnat els agrada el que oferiu?
Considero que en general sí. Intentem proposar menjar variat, tant pastes com entrepans, brioixeria i altres coses, per aquest motiu, penso que sí.
Els alumnes que col·laboren s’hi senten a gust i aprenent?
El bar d’aquest institut no l’obre sempre el mateix grup, ja que també hi participa l’escola d’hostaleria. És un taller que a tots els agrada molt, perquè és distret, fan altres coses i surten una mica de la rutina. Els canvis sempre van bé. Estic convençut que a molts alumnes del grup ordinari també estarien motivats per venir.
Quines peculiaritats té el nostre bar respecte dels bars d’altres centres?
La diferència principal és que això no és un bar quotidià, és un taller. Els alumnes venen a aprendre i en conseqüència, no tot surt perfecte. Per aquest motiu els preus varien i són força econòmics, en comparació amb altres bars.
La història:
El bar sempre ha estat a l’institut?
Quan va obrir el centre encara no hi havia bar. Va començar aquest taller quan va venir l’escola d’hostaleria.
Quins objectius tenia el bar quan va obrir?
El principal objectiu, era oferir un servei a l’alumnat. Així doncs, si no portaven l’esmorzar, podien comprar i tenir altres recursos per poder menjar.
Com que té una cuina, abans es feien plats cuinats?
Sí, ja que fa uns anys, l’horari era matí i tarda. Per tant, la gent que es quedava a dinar, se’ls oferia un tipus de menjador. Tot i que hi havia una cuina, no s’hi cuinava ben bé. El menjar ja venia preparat de l’escola d’hostaleria. Allà només s’escalfava i se servia. Aquesta cuina, va durar temps que l’horari va romandre així.
Quins plats hi preparàveu?
No ho recordo gaire bé, però era el típic menjar que t’esperes d’un menjador de centre: arròs, pasta, pollastre…
Continueu amb les mateixes receptes o les heu innovat?
Al llarg del temps hem provat coses diferents, perquè si no sempre seria fer el mateix, això és més avorrit. Sí que hi ha coses fixes, com els entrepans o la brioixeria, però també mirem de fer coses noves. Depèn de l’època de l’any.
El nivell de vendes era major abans o ara?
No hi ha hagut gaire variació en les vendes en aquests anys.
Aproximadament, quants productes arribeu a vendre en un dia?
Aproximadament, en una jornada podem vendre uns 26 entrepans i unes 20 unitats de brioixeria. Si en parlem dels sucs, no en solem vendre gaire, uns 6-7. En venir molts docents a esmorzar a la cafeteria, podem arribar a elaborar 40 cafès per dia.
Qui és l’encarregat o encarregada de romandre a la caixa?
Intentem que les tasques no siguin fixes. Fem que els alumes vagin variant de feines. Així, aprenen a fer qualsevol mena de treball relacionat amb la cuina de cara al públic, per així fer que aprenguin a realitzar de tot, ja que això, abans de tot és un aprenentatge.
Dels diners que guanyeu tots són destinats pel centre?
No, nosaltres, al grup del SIEI, ens quedem un 40% dels beneficis. Amb aquests diners aprofitem i sempre a final de curs fem una sortida lúdica amb tots els alumnes.
Quin és el plat que compren més els alumnes?
Jo diria que la napolitana de xocolata és la que té més èxit entre l’alumnat.
Quin és el que menys?
Penso que el que costa més, és la fruita, tot i que és un aliment que volem introduir, ja que és molt més saludable i volem contribuir en la salut dels alumnes de manera positiva.
