Itziar Castro i Salma Eaayadan
L’EDUCACIÓ
Com era l’educació del passat?
Les escoles eren mixtes, i m’educaven a base de castics i unes quantes patacades, perquè antigament aquella manera d’educar i ensenyar era la correcta.
Com eren els patis, les classes i, en general, els centres educatius?
Era una mena de casa, només hi havia una aula pels vuit cursos, ja que era un poble petit. No hi havia un pati com tal, fora la casa, hi havia un descampat on jugàvem i teníem els nostres moments d’oci.
Quins cursos hi havia?
Els cursos eren fins a 8è.
Què els ensenyaven a l’escola?
Ens ensenyaven cultura general, els valors i la comunicació, biologia, educació física… Ens ensenyaven tot el que hi ha ara, però diferents temes com ara a geografia els rius, les capitals i els accidents geogràfics.
Quines eren les seves assignatures preferides?
Física i química, ja que m’agradava molt el món de la ciència i geografia, pel fet que estudiàvem tot el tema geogràfic.
Quina era la seva relació amb els docents?
Només teníem una professora i la meva relació no hi sortia de o professional, però hi havia un respecte i em portava força bé.
LA COMUNICACIÓ
Com es comunicaven quan eren joves?
Al ser un poblet ens comunicàvem a través de cartes o sortíem pel poble a tocar els timbres dels veïns. Ja que com bé sabem abans no hi havia cap mena de mòbils ni internet.
No existien els mòbils, ni Internet ni les xarxes socials. Esbrinem com es relacionaven i com es comunicaven amb amics, familiars, la parella… Amb quina freqüència ho feien?
Amb els amics i la parella ho fèiem molt sovint, pràcticament cada dia, en canvi, amb els familiars cada quinze o vint dies. Com he explicat anteriorment es feia a través de cartes, postals o senzillament tocant els timbres d’aquelles persones.
L’OCI
Com es divertien, quan eren joves?
Ens divertim gràcies a les festes majors dels pobles, sortint de tant en tant amb els amics i al complir la majoria d’edat anant a discoteques.
Quin tipus d’oci feien? Com s’entretenien, si estaven sols a casa?
Si estava sola a casa, una de les meves passions que encara continua és llegir. Sempre m’ha agradat el món de la lectura i els relats de tota mena.
Sortien a jugar al carrer?
Sí, amb els meus companys, donàvem voltes pel municipi i jugàvem a diferents tipus de jocs.
Els agradava anar a ballar?
Jo era una aficionada al ball, ballava tots els tipus de ball, però sobretot el pasdoble i les típiques de Lleida, com ara les sardanes o els balls de bastons.
LES RELACIONS AFECTIVES
Com concebien l’amor, els nostres avis i àvies, quan tenien la nostra edat?
Era bastant similar a com ho és ara, però, teníem la típica parelleta que començava amb una simple cosa de nens, que acabava durant tota la vida i si no era així, molts anys.
Com es relacionaven afectivament amb altres persones?
Teníem molt interioritzat que la base era la comunicació, però, tot i això, les carícies i abraçades no hi podien faltar.
LES RELACIONS FAMILIARS
Com eren les relacions familiars?
La família sempre va estar molt unida per les celebracions i per afrontar junts els problemes.
S’entenien bé o malament amb els pares?
Ens enteníem bé, no com ara, ja que no hi havia tanta confiança com la que hi ha avui en dia. Existien temes que no es parlaven mai. Eren altres temps.
Eren relacions properes i de confiança?
Segons els temes de conversació que hi poguessin haver. Per alguns n’hi havia molta confiança, però per altres no tanta. Pel fet que com he mencionat abans hi ha temes que no eren ben vistos.
Quants germans o germanes tenien?
Som tres, jo soc la més gran. El meu germà de 58 i el petit de 52.
EL CONSUM
On compraven, els nostres avis i àvies, quan eren joves?
A les botigues o paradetes. No eren supermercats com els que coneixem avui dia, sinó que eren establiments petits on es comprava de tot.
Compraven més o menys sovint que ara?
Es comprava cada dia. En ser una botiga bastant petita s’obtenia els aliments i el necessari per a la casa de manera rutinària. Ara, no es va tan sovint, ja que existeixen les grans tendes, es faria la compra de manera setmanal.
Quant costaven les coses?
La moneda era la pesseta, tot era molt més accessible. A mesura que han passat els anys l’economia ha anat creixent. Quan jo era petita no hi havia impostos, van aparèixer l’any 1977 i tot va passar a costar més.
LA MOBILITAT
Com es movien per la ciutat o pel poble?
Pel poble em movia a peu, d’altra banda, per les ciutats, agafàvem els mitjans de transport com ara: els busos, els cotxes, el taxis, etc.
Tenien cotxe, moto, bicicleta, anaven a peu o en transport públic?
A casa meva hi havia tres mitjans de transport diferents: una moto, un cotxe, i diverses bicicletes, sense comptar que sempre hi podíem anar a peu.
Com era el transport públic aleshores?
Era igual al d’ara, el que passa que els taxis o busos no tenien la mateixa capacitat de moviment.
Marxaven a algun lloc per les vacances d’estiu?
Sí, anava a Almeria o a Granada, províncies d’Andalusia. Marxàvem tots i tornàvem al mes d’estar allà.
Quin tipus de turisme es feia?
Turisme nacional, per Espanya. Els que tenien bona economia podien fer l’internacional, ja que abans no hi havia tants recursos i no era accessible per a tothom.
ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Com s’informaven, els nostres avis i àvies quan tenien la nostra edat?
A través del format en paper. Diaris i revistes.
Tenien televisió a casa? Ràdio? Telèfon?
Sí, primer vam iniciar amb la ràdio. Temps després va sortir la televisió i també la van comprar. Teníem el telèfon fix, però el telèfon antic.
Quin ús fan d’Internet, actualment, si en fan?
Jo m’he adaptat molt bé a l’ús de l’internet. A hores d’ara, faig ús del mòbil i els aparells electrònics com qualsevol altre jove.
Com ho viuen?
Va ser un gran canvi, però m’encantava i em sembla una idea fascinant això de la tecnologia i de saber controlar-la.
LA CULTURA
Quina música escoltaven?
Música variada d’aquell moment: el pop, el rock… i uns dels molts cantants que escoltavem eren Nino Bravo, Raphael, Julio Iglesias, Camilo Sesto, Rocío Dúrcal…
Quins llibres llegien?
De tota mena perquè abans es llegia molt més que ara i la jo sempre eh sigut una persona molt lectora. Les meves trames preferides eren: els relats policials, les històries d’aventures, les novel·les…
Van anar mai al cinema o al teatre, quan tenien la nostra edat?
Sí, jo anava al cinema. Al teatre no, perquè al poble no hi havia teatre.
Què hi anaven a veure?
Pel·lícules d’aquell temps, al principi eren en blanc i negre. A mesura que la història del cinema va anar avançant, es van crear a color.
ELS JOCS
A què jugaven?
Els jocs típics del 1970 era saltar a la corda, la xarranca, el joio, canviar de muda a les nines, a l’amagatall, a la gallineta cega, etc.
Eren jocs col·lectius o individuals?
La majoria dels jocs eren col·lectius, jo tenia moltes amigues i quedàvem a les tardes.
Eren jocs d’interior o d’exterior?
Els que he anomenat anteriorment són d’exterior, però les nines i l’ús del joio es podia du a terme als dos espais.
