Ester Casals, coordinadora pedagògica, coordinadora del PSIE (consell general de la psicologia) i professora de Física i Química de l’Olivar Gran, ens explica en què consisteix el servei d’infermeria de l’institut.
Com va sorgir aquest servei?
Quan es va pensar que els alumnes en podrien treure profit i una experiència.
Quan va començar aquesta assistència?
Ja fa diversos anys que existeix.
Quant temps fa que el coordines?
Ja fa cinc anys que coordino aquest servei.
Qui dirigia aquest servei d’infermeria abans que tu?
L’anterior coordinadora era l’Anna Vázquez, que ara és l’actual Cap d’estudis.
Com funciona el servei d’infermeria?
Una infermera del CAP, Fatima Rigau, ve cada dimarts de 10:00 a 12:00 h, i atén els alumnes que ho necessiten. Aquest any ve amb l’ajuda d’una estudiant de pràctiques.
Quins mètodes de contacte s’utilitzen?
Per contactar amb la infermera tu pots enviar-li un correu electrònic o bé anar personalment a l’aula d’infermeria.
Què es fa en una sessió d’infermeria?
Els alumnes hi van i li expliquen el que els preocupa o dubtes de salut, i tot això és confidencial, però si la infermera considera oportú, pot derivar l’alumne directament al pediatre. Ella els guia i els ajuda i resol tots els dubtes possibles.
On se situa aquesta ajuda?
Està ubicada al segon pis al costat dels lavabos, i té enganxada la creu vermella que indica que l’auxili fa referència a la salut.
Creus que aquesta col·laboració ha proporcionat una ajuda efectiva entre els alumnes?
Penso que ha proporcionat molt d’ajuda entre els alumnes, ja que li tenen molta més confiança que al tutor o tutora o ,fins i tot, que als pares.
Els dies que el servei és obert, hi van els alumnes que ho necessiten?
Suposo que sí perquè hi ha hagut casos que alguns alumnes repeteixen les visites a la infermeria, per tant el servei és útil i profitós.
Creus que és un servei necessari?
Jo considero que és molt necessari per a l’alumnat, ja que en aquest espai poden explicar els dubtes i preocupacions que tenen. Els ajuda molt, sobretot psicològicament.
T’hauria agradat tenir aquesta ajuda quan tenies la nostra edat?
Sí, m’hagués agradat i crec que m’hagués ajudat molt, perquè jo quan era més jove no vaig poder gaudir d’aquest servei i m’hagués agradat poder confiar-li a algú les meves preocupacions i dubtes i penso que tothom ha de ser escoltat.
Creus que aquest servei seguirà per molt més temps?
No ho sé, però espero que segueixi per molt temps. A més, no hi ha hagut cap senyal que indiqués o fes entendre que aquesta ajuda hagi de desaparèixer.
