Jordi Riu Fuentes, de 33 anys, va estudiar CAFE (ciències de l’activitat física i de l’esport), grau d’educació primària, màster de professor de secundària i en educació internacional. En aquesta entrevista, descobrirem una mica més la seva trajectòria professional i com va passar de ser alumne del centre, a professor.
Per què vas triar l’Olivar com a institut per venir a treballar?
No ho vaig triar, em va tocar. Igualment, estava dels primers a la llista perquè és a prop de casa meva i em coneixia el centre.
Com veus l’institut amb ulls de professor i com el veies quan eres alumne?
Quan vaig entrar, notava l’institut molt nou, amb un pati molt gran i amb no massa gent, perquè vinc d’un institut de Barcelona. Ara el veig molt organitzat i més petit, ja que és un institut amb molta demanda, el que fa que estigui ple de gent.
Hi havia algun professor a la teva època d’alumne a qui li poséssiu un àlies? Per què?
No li’n vam posar a cap, no se’ns va ocórrer.
Qui era el director de l’institut quan tu eres alumne?
La Maria Prim, i quan ella va deixar el càrrec, va ser en Rafael González.
Hi ha alguna anècdota que ens puguis explicar de la teva etapa d’estudiant?
La part de professors no existia, i era un espai de tecnologia, per tant, era una mica prohibit anar-hi. També estudiava batxillerat tecnològic, i a tres mesos de la selectivitat vaig decidir fer ciències d’activitats físiques de l’esport.
Què milloraries de l’Olivar actualment, i què haguessis millorat abans?
Abans, igual que ara, m’hauria agradat que hi hagués més recursos, com un gimnàs més gran i que aprofitessin més els espais que estan buits.
Et va ajudar l’Olivar a arribar a ser el que ets ara?
Sí, en tinc molt bons records, ja que des de sempre l’Olivar ha tingut un molt bon ensenyament. També em van ajudar els professors d’aquell temps.
Et fa il·lusió tornar al teu antic institut?
Sí. Quan vaig saber que havia entrat, el primer que vaig pensar va ser: ”torno a casa”. A més, substituïa el professor d’educació física que vaig tenir quan era estudiant.
Què desitjaries a l’Olivar, que aquest curs fa 25 anys?
El que desitjaria per aquests 25 anys de l’Olivar és que en complís 50 tal i com ha complert aquest 25, en perfecte estat.
