EDITORIAL
Hola Olivar Gran!
Ja en tens vint-i-cinc!
Un quart de segle no es fa cada dia, i crec que és un bon moment per mirar enrere i veure tot
el que has aconseguit.
Tot i que ets un edifici fet de parets, finestres i passadissos… per a nosaltres ets molt més que
això. Ets el que ens ha vist créixer i aprendre.
Durant aquests 25 anys t’han conegut centenars d’alumnes. Alguns ja són adults, i d’altres,
encara estem al teu costat, i caminem per les teves aules cada dia de curs. Cadascun t’ha
deixat una petita part d’ell mateix: un somriure, una paraula, una baralla… petites coses
insignificants a simple vista, però importants quan hi pensem.
Sabem que has viscut dies tranquils i dies no tan bons. Has sentit rialles a les aules,
corredisses pel pati, música a les graduacions, somriures de complicitat, mirades que parlen i
també alguns crits nerviosos abans d’un examen. Però, estimat Olivar Gran, sempre ens has
acollit amb paciència, ja que al cap i a la fi, formes part del nostre viatge educatiu.
Per molts de nosaltres, tu, el nostre institut, no has estat només un lloc per estudiar, sinó un
espai on hem crescut, hem fet amics, hem viscut moments inoblidables, alguns més èpics que
d’altres, i sobretot, on hem après molt més del que surt als llibres.
Ens has educat, ens has donat valors, ens has fet millorar com a persones
Gràcies als profes que ens han acompanyat, ens han aguantat (amb molta paciència!) i que
han sabut fer-nos veure les coses d’una altra manera. I gràcies també a tot el personal que fa
que tot funcioni, moltes vegades sense fer soroll, però sempre essencials.
Esperem que segueixi sent un lloc especial per a moltes generacions més. Que en vinguin 25
més, com a mínim!
Una abraçada i… per molts anys!
